 |
| Cucafera recuperada l'any 1991 el dia de la seva estrena. Imatge d'Hemeroteca, foto apareguda al Diari de Tarragona per documentar l'estrena. |
La Cucafera de Tarragona és una bèstia amb origen al segle XIV. L'any 1381 la ciutat de Tarragona va gaudir durant una festa extraordinària amb la presència de la Cucafera de Montblanc. Tant va agradar l'element que dos anys després, al 1383, ja hi ha constància de l'existència de la Cucafera tarragonina, propietat del Gremi de Pellissers.
Diverses guerres a Tarragona com la Guerra del Francès al s.XIX van fer perdre molts elements festius i la festa. Anys després es van anar recuperant a poc a poc.
Pel que fa a la Cucafera de Tarragona, va ser l'any 1991 quan es va recuperar la peça per part de l'Associació de Veïns del Port de Tarragona amb Josep Maria Marauri al capdavant, emprant bàsicament el cuir en la seva construcció (degut a l'antiga afiliació amb el Gremi dels Cuireters).
La premsa d'aquell any ho va anunciar com a gran novetat. I és que es convertia així en la segona Cucafera de Catalunya junt amb la de Tortosa, l'única que va sobreviure el pas dels segles (veure).
La premsa també avançava detalls sobre la nova bèstia com per exemple que la Comissió del Seguici havia aprobat el seu cap (veure), que tant aquest com la cua, boca, ulls i orelles serien articulats, que llençaria caramels per la boca i fum pel nas (veure). I es que certament els conductes nasals estaven preparats per poder-ho fer tot i que per causes desconegudes finalment aquesta opció va ser descartada.
S'apuntava també que l'A.V.V del Port va rebre per part del consistori una subvenció d'un milió i mig de pessestes (veure) per a la recuperació.
Segons s'indicava, i així deuria ser durant els primers anys, la bèstia era portada en primer moment per quatre portadors i un cinqué per articular-la, nombre que amb els anys s'ha augmentat a set, xifra que coincideix amb els set pecats capitals que, segons la simbologia medieval, representa la Cucafera junt amb la furia, l'horror, la lletgesa i dolenteria (veure).
Es van encarregar de reconstruir-la Josep Agustí que la va esculpir, Antoni Mas que es va encarregar de l'estructura, i Josep Fonoll com a baster. L'única Cucafera catalana en aquell moment, la Cucafera de Tortosa, va ser la padrina el dia de la seva estrena, un dijous 19 de setembre a les 20h, tal com indicava el programa de festes d'aquell any (veure).
La premsa d'aquell any ho va anunciar com a gran novetat. I és que es convertia així en la segona Cucafera de Catalunya junt amb la de Tortosa, l'única que va sobreviure el pas dels segles (veure).
La premsa també avançava detalls sobre la nova bèstia com per exemple que la Comissió del Seguici havia aprobat el seu cap (veure), que tant aquest com la cua, boca, ulls i orelles serien articulats, que llençaria caramels per la boca i fum pel nas (veure). I es que certament els conductes nasals estaven preparats per poder-ho fer tot i que per causes desconegudes finalment aquesta opció va ser descartada.S'apuntava també que l'A.V.V del Port va rebre per part del consistori una subvenció d'un milió i mig de pessestes (veure) per a la recuperació.
Segons s'indicava, i així deuria ser durant els primers anys, la bèstia era portada en primer moment per quatre portadors i un cinqué per articular-la, nombre que amb els anys s'ha augmentat a set, xifra que coincideix amb els set pecats capitals que, segons la simbologia medieval, representa la Cucafera junt amb la furia, l'horror, la lletgesa i dolenteria (veure).
 |
| Inauguració de la recuperació de la Cucafera tarragonina el 1991 |
 |
| Inauguració de la recuperació de la Cucafera tarragonina el 1991 |
Junt a la Cucafera, aquell any es va recuperar també l'acompanyament musical, reproduïnt els instruments medievals originals per import de mig milió de pessetes i comptant amb els Ministers de Vilanova a l'estrena. Al cap d'uns anys l'A.V.V del Port amb Josep Maria Marauri va estrenar el propi grup de Ministers de Tarragona que van acompanyar la bèstia durant les seves sortides amb una trentena de joves formats expresament.
L'any 2012 la Colla de la Cucafera demana a l'Ajuntament participar en la popular 'Baixada de l'Àliga' durant les Festes de Santa Tecla 2012. El consistori denega la seva participació per motius de seguretat, ja que La Cucafera és un element de grans dimensions i l'acte és molt multitudinari. La Colla fa una manifestació amb la Cucafera Petita i cartells ''la mama vol baixar'' i participa finalment a la baixada de forma no oficial i reivindicativa amb una 'panerola' com a protesta.
Amb la proposta presentada i ideada pel periodista Adrià Recasens (impulsor del Blog Barri del Port i que es convertiria posteriorment en coordinador i cap de comunicació de l'entitat) aquest esdeveniment recupera l'essència llegendària, històrica i tradicional de la Cucafera. Aquesta treu novament el barret dels assistents i una nena escollida cada any representa la princesa/donzella (variació de Santa Marta) que segons la llegenda va domesticar la bèstia ferotge fent-la bona. Des d'aleshores llença caramels per la boca en lloc de menjar persones.
Al 2015 s'introdueix la figura del cavaller a 'La Cucafera Baixa'. Passades les festes de Santa Tecla, i amb Adrià Recasens com a coordinador, la colla comença a organitzar-se per preparar el 25è aniversari de la Cucafera l'any següent. Davant la necessitat de recaptar diners amb aquest objectiu, se celebren diversos actes al llarg de l'any, el primer de tots una parada de castanyes amb gran acollida i bons beneficis, superant les previsions.
L'any 2016 és un any destacat i important per a la Cucafera de Tarragona que compleixi 25 anys des de la seva recuperació. Amb motiu de l'aniversari i degut al deteriorament, la Cucafera es restaura a càrrec de l'escultora Àngels Cantos, amb Antoni Mas pel que fa a l'estructura i mecanismes, i Jesús Paredes que renova les escames de cuir mes perjudicades i tenyeix tota la cuirasa, tots tres autors de la versió infantil.La presentació es fa per festes de Sant Magí on per primer cop fa aparició la bèstia i on també es trasllada el càsting 'La Cucafera busca princesa i cavaller'. Es realitzen tanbé diversos actes de celebració com una cercavila amb les Cucaferes de Tortosa (padrina) i Reus (apadrinada), es renova la samarreta de la colla i el logo de l'entitat.
Un altre detall curiós i important del 2016 és la inauguració de la recuperació de la Cucafera de Montblanc, el 4 de setembre, amb la Cucafera de Tarragona com a padrina. El vincle ve donat ja que la primera referència de la Cucafera de Montblanc és una actuació a la nostra ciutat l'any 1381 i motiu pel qual es va decidir encarregar una cucafera pròpia dos anys més tard.
A l'any 2017 se celebra l'aniversari de la Cucafereta, que celebra els seus 15 anys, amb diversos actes infantils especials per a la colla petita.
Als inicis del 2018 una altra mort sacseja l'entitat, la de la presidenta Rosa Puig, vicepresidenta durant el mandat de Ruiz i relleu en morir aquest.
L'any 2020 és un altre any que passarà a l'història ja que a causa de la pandèmia de la covid-19, coronavirus, i les restriccions per l'emergència sanitària, el seguici festiu no surt per Santa Tecla. No obstant l'entitat tanca l'any amb un fet positiu i de sorpresa per a la ciutat que feia temps ho reclamava, el llançament de la figura de goma de la Cucafera de Tarragona, gràcies a la botiga El Lloro de la Negrita.
L'any 2022 es recupera la normalitat de la festa i per tant els diversos passatges de la llegenda de la Cucafera com la Despertada, la Captura, la Baixada i les diverses sortides i actuacions a Santa Tecla 2022.
Autor: Adrià Recasens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada