Cucaferes i/o Tarasques

A continuació una mostra d'altres cucaferes o tarasques, que és com també es coneixen en segons quines regions pel mot francès 'tarasque' procedent del topònim de la localitat de Tarascon, de la regió de la provença francesa on parteix l'origen llegendari. Criatures mitològiques vinculades a la llegenda de Santa Marta, qui va domesticar la bèstia que atemoria els pobles. (Més detalls)

Tarasque de Tarascon

La bèstia francesa d'on semblen provenir la resta. De la regió de Tarascon, les festes de la Tarasca  al 2005 van ser proclamades per la Unesco com a Patrimoni Oral i Inmaterial de la Humanitat i inscrites al 2008 dins del conjunt de Gegants i Dracs procesionals de Bèlgica i França. La Tarasca apareix a l'escut d'armes de Tarascon

Segons conta la veu popular, pels volts de l’any 46, aquesta criatura maligna vivia a les portes de la ciutat i l’atemoria dia i nit. Tot i que molts – inclòs el rei – van intentar derrotar-la tot va ser en va. Procedent de Betània, Santa Marta arribà a la població per cristianitzar-la. Amb les seves pregàries amansí a la bèstia i dominada totalment la portà fins al poble. Allà, però, els habitants mataren al monstre per por. Davant d’això, Santa Marta els reprimí i molts es convertiren al cristianisme i com a penediment per haver mort la Tarasca, decidiren posar el nom de Tarascó a la ciutat. Que ben aviat es va convertir en lloc de peregrinació.

En l’actualitat, a la Tarasca de Tarascó se la pot veure un cop a l’any, durant les Fêtes de la Tarasque que s’esdevenen al voltant del 29 de juliol, diada de Santa Marta.

Cucafera de Tortosa

La Cucafera de Tortosa es remunta al s. XVI, és una criatura mitològica i un dels símbols més emblemàtics de la ciutat de Tortosa, tradicionalment ha precedit la processó del Corpus per representar la idolatria o l’heretgia. 

És semblant a una tortuga amb el cap semblant al d'un cocodril, que estira-i-arronsa el coll i obre i tanca la gran boca amb molt de soroll. En sentir el soroll de les seves dents, els nens s'amaguen. N'hi ha 3 exemplars, una gran, la mare, i dues de petites. És present a totes les festes importants de la ciutat i normalment va acompanyada de tambors.

Al principi era propietat de la Confraria de Pescadors i la llegenda deia que l’havien pescat al Fangar i portada fins a la ciutat. Sembla ser però, que durant un temps estigué en desús fins que al segle XIX començà a participar en les Festes de la Cinta passant a ser propietat de la Confraria de la Cinta. A partir d’aquest moment, també apareix una altra llegenda sobre l’origen de la Cucafera que s’ha popularitzat molt, sobretot a partir de mitjans de segle XX. Segons aquesta nova contalla, explica com la Cucafera vivia en una cova i tenia presonera a una princesa, d’aquestes arribà a Tortosa un noi anomenat Rufolet que es proposà salvar a la noia, un follet al qui rescatà de ser ofegat a la bassa del Xaco li digué que a la Cucafera l’havia de vèncer tallant-li la cua i les orelles. Així ho feu Rufolet i amb la bèstia amansida, alliberà la princesa i tots tres tornaren a Tortosa.

En l’actualitat les cuques de Tortosa són propietat de l’Ajuntament i participen en els principals actes del cicle festiu de la ciutat. La resta de l’any, se les pot visitar a la Casa dels Gegants emplaçada a l’edifici de la llotja. La Cucafera de Tortosa va apadrinar la Cucafera de Tarragona l'any 1991 i va tornar a visitar-la l'any 2016 en el seu 25è aniversari a Tarragona. (Més detalls 1/ Més detalls 2)

Cucafera de Begues

Element de bestiari festiu de Begues (Baix Llobregat) creada per Alexandre Nolla al 1934 i recuperada al 1976 per Santiago Maluquer que després de 42 anys d'oblit la va recuperar i reconstruïr amb l'ajuda d'algunes fotografies i dibuixos. Des d'aleshores cada any per la festa major, la Cuca Fera surt al carrer i és l'acte més esperat i que més gent congrega tant de fora com del mateix municipi. (Més detalls)

Cucafera de Tarragona

Recuperada l'any 1991 per l'Associació de Veïns del Port de Tarragona i apadrinada per la Cucafera de Tortosa. Les seves referències històriques es remunten al s.XIV, concretament a l'any 1383, propietat del gremi de pellisers, construida després de comptar dos anys abans amb la de Montblanc a la ciutat, que va agradar molt. Barreja de drac, cocodril i tortuga, té articulables i mòbils la cua, ulls, parpelles, boca i orelles. Com a particularitat, llença caramels per la boca. (Més detalls) 

Cucafera o Tarasca de Barcelona

La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera és una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona. Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga a semblança de la Tarasca de Tarascó, i té una doble funció: treu foc als correfocs i espectacles pirotècnics i llança aigua i caramels a les cercaviles i actes protocol·laris. S’estrenà l’any 1993, obra de l’escultor Xavier Jansana i propietat de l’Associació Geganters, grallers i bestiari de la Barceloneta qui la fan ballar pels carrers de la ciutat comtal. La figura es pot visitar durant tot l’any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb gran part de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella. (Més detalls)

Tarasca  i Cucafera de Valencia

A Valencia la bèstia llegendària és un monstre amb sis potes, cos de tortuga, cua d'escorpí i cap de lleó. Surt durant la vespra de la festivitat del Corpus Christi.

Per altra banda València, també compta i diferència Tarasca (imatge dreta) de Cucafera (imatge esquerra) atribuint la primera a Santa Marta i la segona a Santa Margalida, totes dues surten per Corpus. La "Cuca Fera" apareix com una gran tortuga que, segons la llegenda, representa al dimoni dominat per la santa.

Va ser l'any 2005 quan diversos mestres fallers a través de l’Associació d’Amics del Corpus de València recuperaren les imatges de la Tarasca amb closca de tortuga, cap de monstre i urpes esmolades; també s’incorporà la figura de la Cuca-fera que en aquest cas se la representa com una gran tortuga. El setembre del 2015 es va presentar la nova Tarasca d’Ontinyent, obra de l’escultora catalana Dolors Sans, i que volia recuperar la que tenia la població, documentada des del 1609.

Tarasca de Cervera

La tarasca de Cervera, sembant en fisonomia a la de Barcelona, amb cap de felí i cos de tortuga, fou creada l’any 2008 a iniciativa dels Diables de Cervera Carranquers i més concretament la seva colla infantil, per tant llença foc. La construcció anà a càrrec de Xavier Badia del Taller La Gàrgola qui s’inspirà en la tradició provençal per al cap de la bèstia. A diferència d’altres, aquesta no té la boca articulada.

Tarasca de Toledo

La figura més estranya i alhora atractiva que ens podem trobar durant el Corpus (documentat al s.XIII) pels carrers de Toledo, on desfila la vespra de la processó. Sembla tenir cos de galápago, unes ales similars a les d'un ratpenat i un cap de serp o drac que treu fum pel nas. Sobre ella, i fent una espècie de ball, trobem a la "tarasquilla", qui sembla ser que és Ana Bolena, esposa del rei Enic VIII. En el rerefons de la Tarasca, podem trobar certa referència al que és el món del pecat, la vida i la mort. Està carregada de gran simbolisme.

Durant uns anys va deixar de sortir pel seu pèssim estat de conservació fins que l’any 2009 l’ajuntament de la ciutat decidí fer-ne una còpia que desfila la vigília de la processó. La resta de l’any, se la pot visitar a la Catedral, on es guarda juntament amb els gegants i els capgrossos. Té la particularitat que llença aigua pels ulls.

Tarasca de Tudela

La Tarasca, servida pels seus tarasquers i acompanyada per “la Donzella”, forma part de la comitiva profana que realitza la desfilada barroca del Corpus a Tudela, recuperada després de diversos segles d'absència, l'any 2010. La Tarasca, durant el seu recorregut, emet rugits i grunyits, llança fum per les seves gargamelles i mou boca, cap, ales i cua, fent esment de amagar o arremetent contra els espectadors, especialment la mainada. (Més detalls)

Cucafera de Reus

Figura del bestiari festiu que representa un animal mític, amb cos com de tortuga, coll llarg i cap semblant al d’un cocodril. La seva aparença, que pot variar segons la població, la vincula a les tarasques medievals, representacions d’éssers fabulosos que, com el dracs, es dedicaven a malmetre conreus i a menjar- se els ramats i les persones.

L'AMPA de l'Escola Els Ganxets de Reus la va encarregar al 2014 per a incloure-la com un nou element del Seguici Festiu petit de la ciutat. La bèstia, obra de Manel Llauradó, es portada pels nens i nenes més grans de l'escola, mou el cap i la cua, i llança aigua.

Va ser apadrinada per la Cucafera Petita de Tarragona i l'any 2016 va estar-hi present a l'acte especial del 25è aniversari de la Cucafera de Tarragona junt amb les de Tortosa.

Cucafera de Montblanc

La primera referència documental de la Cucafera montblanquina es remunta al s.XIV, concretament l’any 1381, quan fou llogada per la ciutat de Tarragona per a participar en la desfilada de benvinguda que la ciutat oferí a la visita d’una il·lustre dama del moment. Com la resta, vinculada a la festivitat del Corpus i aparentment una espècie de tortuga amb closca, cap de cocodril, coll extensible i mandíbules mòbils que en espetegar atemoreixen la canalla.

El setembre de 2016 i en el marc de les Festes de la Serra de Montblanc, es recupera la Cucafera montblanquina amb disseny i confecció del taller reusenc AVALL, integrant-se de ple dins del Seguici Popular de la vila. El basilisc de Reus i la Cucafera de Tarragona en són padrins de la seva estrena/bateig.

Compta amb dos punts de foc pirotècnic a banda i banda de la boca i cascavells dins de la cua. Mesura vora els 4 metres de llarg, per 1,5 d’ample i 2 d’alt. I pesa, aproximadament, uns 70 quilos. (Més detalls)

Cucafera de Tàrrega, la Targafera

La ciutat de Tàrrega estrena el 10 de maig de 2019 la seva pròpia Cucafera amb el nom de Targafera durant la Festa Major de l'Eixideta', per part dels Targalets de Guixanet, obra de l'artista Agnès Pla, creadora de totes les figures de l'associació Guixanet.

La cucafera s'ha inspirat en els dibuixos que van fer la canalla de l'entitat per crear-la, i a la vegada seguint els consells i recomanacions de les Cucaferes de poblacions com Reus, Tarragona, Montblanc o Tortosa.

La peça compta amb 10 portadors, quatre d'ells a l'interior de la peça. (Més detalls)